dissabte, 25 de desembre del 2010

Nadal 2.0



Excentric, una empresa tecnològica portuguesa ha tingut l'original idea de crear el vídeo The Digital Story of the Nativity o el que també es podria anomenar com a Nadal 2.0, una creació pensada per felicitar les festes nadalenques d'una manera diferent que ens ofereix una versió actualitzada als temps actuals d'aquella història que sempre ens han explicat sobre el presumpte naixement d'un nen anomenat Jesús un 25 de desembre d'ara fa 2010 anys.

La història gira al voltant de xarxes socials com Google Maps, Gmail, Google, Facebook, Twitter, Foursquare, Wikipedia i Amazon.

A hores d'ara el video penjat a Youtube ja compta amb més de sis milions de visites.




Tant si preferiu aquesta versió 2.0 com si us estimeu més la versió tradicional, que tingueu molt bones festes!






dimecres, 1 de desembre del 2010

Eines d'edició en línia



Si no volem haver de dependre de les aplicacions d'escriptori, com ara Photoshop, GIMP, Audacity, Adobe Premier o altres perquè no ens agrada tenir massa programes instal·lats a l'ordinador o simplement ens trobem en un ordinador públic, pot ser de gran utilitat disposar d'eines d'edició multimèdia en línia.

Si cliqueu l'enllaç següent podreu accedir a més de 30 eines en línia.

http://www.hongkiat.com/blog/30-free-online-multimedia-photo-audio-video-editors/

Trobarem aquestes eines dividides en tres apartats: editors de fotos, editors d'àudio i editors de vídeo.


Ja no tenim excusa per preparar els reportatges fotogràfics o videogràfics de les nostres escapades o viatges i penjar-los a la Xarxa fins i tot abans de tornar a casa.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Un viatge pel Mapa Literari Català



Sovint quan llegim un llibre ens traslladem mentalment als llocs que descriuen els diferents relats. Fem un recorregut pels paisatges i ens imaginem amb tota mena de detalls com són aquests indrets.

Des de fa uns mesos tenim una eina que facilita força aquest viatge i que, gràcies a les noves tecnologies i a les possibilitats que ofereix el web 2.0, va encara més enllà.


L'associació Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, ha elaborat el Mapa Literari Català, una aplicació web basada en la tecnologia de Google Maps que permet consultar i associar diferents punts de la geografia mundial amb textos de la literatura catalana i dels seus autors.

Cada localització contextualitza l'obra i l'autor i està formada per un text relacionat amb el territori així com tota una sèrie de continguts multimèdia que enriqueixen l'experiència del lector: fotografies d'època dels escriptors, dels seus manuscrits o del paisatge, diferents tipus de vídeos i àudios de les obres literàries amb la locució de Pere Arquillué, Rosa Cadafalch, Carme Callol, Anna Maluquer, Mercè Managuerra, Santi Ricart, Cinta Massip i Carles Sales.

Actualment el web recull 415 textos, corresponents als 31 autors, com Mercè Rodoreda, Santiago Rusiñol, Narcís Oller, Maria Àngels Anglada, Artur Bladé, Josep Pla, Martí i Pol o Joan Maragall, entre molts d'altres. L'eina s'anirà ampliant de mica en mica, incorporant-hi itineraris i altres traces dels autors en el territori.

L'aplicació també recull la localització dels centres de patrimoni literari i centres d'estudi que conformen l'associació Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català, amb informacions pràctiques de la institució i, en alguns casos també, amb la possibilitat de visitar virtualment el seu espai.

L'aplicació també proposa diferents rutes literàries, que poden ser recorreguts tant virtuals com practicables. En el primer cas, es tracta de traçats ficticis que recreen l'acció d'una obra literària. En el segon el Mapa Literari Català permet la descàrrega del traçat GPS i d'una Guia imprimible, on queden recollits tots els textos, fotografies i contextualitzacions que conformen la ruta literària. Igualment el Mapa ofereix la possibilitat de descarregar un arxiu KML per a reviure la ruta virtualment amb Google Earth. Actualment, l'aplicació web conté 8 rutes que recorren els espais vitals i creatius d'escriptors com Mercè Rodoreda, Josep Pla, Joan Vinyoli, Artur Bladé, Miquel Martí i Pol o el mateix Jacint Verdaguer.

Durant tot aquest any 2010 està previst el desenvolupament de l'eina per a la seva consulta amb smartphones com l'Iphone. Aquesta darrera evolució tecnològica reforçarà la influència del Mapa en camps com l'ensenyament, la difusió del patrimoni literari i paisatgístic català així com el turisme.



divendres, 17 de setembre del 2010

El Parc Natural del Cap de Creus



El Parc Natural del Cap de Creus, amb una superfície total de 13.843 hectàrees, és el primer parc marítimoterrestre del país. Està situat a la comarca de l'Alt Empordà i s'estén pels municipis de Cadaqués, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera i Roses. Fou creat l'any 1998 per protegir la península del Cap de Creus i el seu entorn marí.

La península del Cap de Creus es troba a la part més oriental de la península Ibèrica, a l'extrem mediterrani del Pirineu axial. Es tracta d'un espai natural de primer ordre dotat d'una singular configuració geològica, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món, que és fonamental per a la comprensió de l'evolució geològica dels terrenys més antics de Catalunya.

Més informació a http://www.parcsdecatalunya.net


Aquí podeu veure un vídeo que vaig enregistrar fa uns dies mentre passejava pels voltants del Monestir de Sant Pere de Rodes, en ple massís del Parc Natural del Cap de Creus.



I aquest altre vídeo recull un seguit d'imatges de la costa des del mirador del Far del Cap de Creus.






diumenge, 29 d’agost del 2010

Una visita virtual i visual a Praga




En una línia similar a la que comentava en aquest post sobre el tour virtual per París, trobem una altra opció de viatge virtual, el 360º Prague Tour.

Es tracta d'un passeig virtual per la ciutat de Praga, un indret que val la pena visitar ja sigui virtualment o, encara millor, físicament.

En aquest cas trobem una combinació entre el Google Maps i el Google Street View que, tot i no ser tan espectacular, visualment parlant, com ho pot ser el tour virtual per París, sí que ens permet copsar prou bé els llocs més interessants i turístics de la capital txeca. Ens podem moure amunt, avall, a dreta i esquerra pels carrers. Veurem la gent passejant, fent la seva vida diària, o com els turistes observen embadalits els edificis i llocs més emblemàtics. També podem apropar l'imatge ampliant-la amb el zoom, però en aquest cas com més ho ampliem més resolució perdrem.

Sigui com sigui l'interessant d'aquestes coses és veure-les, així que si voleu fer aquest tour virtual per Praga només cal que cliqueu aquest enllaç.




dimecres, 4 d’agost del 2010

L'Alguer i el Camp de Tarragona: un lligam històric



La història es remunta a temps pretèrits. L'illa de Sardenya havia passat a finals del 1324 sota el domini de la Corona d'Aragó, però l'aliança entre genovesos i pisans contra els nou dominadors va obligar a intervenir les autoritats. El 28 de setembre de 1372, Pere el Cerimoniós decidia expulsar de l'Alguer tots els sards autòctons i el repoblà amb famílies del Principat, entre les quals n'hi havia del Camp de Tarragona. L'escriptor sard d'ascendència catalana, Joaquim Arquer, relatava en una obra de 1553 que 'L'Algher, civitas est nova, parva populosa tamen et munitisima, ornata, cuius incolae fere onmes tarraconenses sunt', que traduït vol dir 'l'Alguer és una ciutat nova, petita, però molt poblada, fortificada, rica i adornada, i els habitants de la qual són quasi tots tarragonins”.

La presència de famílies del Camp va ser massiva si tenim en compte el que apuntà el fotògraf i historiador vallenc Pere Català Roca a 'Invitació a l'Alguer'. Aquest explica que la colònia catalana provenia majoritàriament del Camp de Tarragona i del Penedès, els quals havien estat fidels i obedients a la Corona d'Aragó. En antics documents dels arxius de Sardenya apareixen noms propis de ciutadans del Camp de Tarragona com Montoliu, Alcover, Valls, i fins i tot es repeteix el cognom Boyl, segons escriu el notari i bibliòfil tarragoní Josep Gramunt i Subiela a Els Llinatges Catalans a Sardenya (1953). L'historiador alguerès Pasqual Scanu va més enllà i a 'Vincles entre Tarragona i l'Alguer' explica que els primers van exportar 'tot un seguit de costums i formes de viure, de pregar i de relacions humanes que reproduïen el caràcter genètic i l'empremta pròpies de la Tarraco Imperial'. Tot i aquests indicis, els darrers estudis sobre l'Alguer, publicats als anys 80, semblen qüestionar que la presència de gent del Camp de Tarragona fos massiva i es creu que els algueresos catalans provenien també de Barcelona -l'illa es coneix com 'la Barceloneta', així com de l'Aragó, les Balears i la Catalunya Nord.

Aquest origen divers sembla confirmar-se quan parlem del lèxic alguerès. En tot cas, no estem parlant de paraules en recessió, és a dir, termes que aquí es troben en desús i que utilitza majoritàriament la gent gran. No obstant, Pere Català afirmà que hi havia termes propis de l'alguerès que derivaven del dialecte tarragoní com Legu -Alego-, que significa 'de seguida, aviat o molt aviat' i 'Ginqueta', un dels còdols, emblemàticament algueresos, amb què estan empedrats els carrers de l'Alguer Vella.

Sobre aquests termes, el lingüista Xavier Brotons explica que 'Alego' és una paraula que es deia a Reus i a la població prioratina de la Figuera, però que també s’utilitza en el dialecte nord-occidental. En el cas de 'Ginqueta', el lingüista qüestiona que el terme apuntat com a propi per Català fos un diminutiu del terme 'Ginca', que era un mot utilitzat a Valls. Precisament, la ginqueta dóna títol a una cançó del cantautor alguerès Pino Piras, que en una de les estrofes afirma que "Sem gemel·los (bessons) de Tarragona. Tota història bel·líssima".

El mateix Brotons apunta com a terme comú 'munta' per referir-se a pujar, compartit amb el rossellonès. D’altra banda, el dialectòleg de Cambrils, Pere Navarro, afegeix altres mots com Fadrí (solter), morro (llavi), (forqueta) forquilla i calça (Mitja), tarragonins i/o baleàrics, i altres arcaismes com llong (llarg), munt (muntanya) i gonella (faldilla) .

El que sí que és propi és el nexe entre la morfosintaxi del tarragoní i l’alguerès. Joan Veny, autor d'Els Parlars Catalans' i membre de la Secció Filològica de l'institut d'Estudis Catalans, ha estudiat exhaustivament les varietats de la llengua, seguint l'estela del Diccionari català-valencià-balear, dels mestres, també mallorquins, mossèn Antoni Alcover i Francesc de Borja Moll. En aquest sentit, doncs, l'article definit masculí 'lo' es conserva en el subdialecte central pronunciat com a 'lu' així com el demostratiu de proximitat 'aqueix'. El mateix succeeix amb els pronoms personals en primera persona com 'io', els parentius mon, ma, ton, son, sa, i els plurals antics etimològics com 'jóvens' o 'homens'. A més, la fonètica algueresa es construeix a partir del català oriental i es neutralitzen les 'o' i 'u' àtones en u com la paraula 'pultal' (portal) o 'duró' (dolor). El mateix passa les 'e' i 'a' àtones com palzona (persona) i algarés (alguerès) i amb la r final, que emmudeix: aná (anar) i "vurá"(volar).

En aquest lligam històric entre el Camp i l'Alguer hi té molt a veure l'historiador reusenc i cònsol d'Espanya a la localitat de Càller, Eduard Toda, que va arribar a l’illa el 20 de setembre de 1886. Toda va ser l'encarregat de reconduir les relacions dels algueresos amb els catalans després d'un període de decadència de Catalunya i va donar un impuls a la cultura catalana i la llengua dins l'illa. De la seva estança es refereix el mateix Toda en una obra on narrava les semblances que l'illa tenia amb la demarcació. "Vaig parar-me a contemplar-lo des del coll veí, a Vallverd, i em semblà veure ma terra des de l'ermita de Santa Anna o el puig de l'Apotecari. Los conreus son iguals als nostres, i fins los noms de diferents partides recorden que en passar per allí els catalans som a casa".

Dos segles després de la visita de Toda, la relació amb l'Alguer s'ha incrementat gràcies a l'estímul turístic. Fins fa poc es podia anar des de l'Aeroport de Reus a l'Alguer, encara que mantenen les connexions des de Barcelona i Girona. A més, Els Amics de l'Alguer de Tarragona, una entitat que es va constituir el passat mes de juny, ha organitzat recentment un viatge a la ciutat de Sardenya per commemorar el cinquantè aniversari del desplaçament cap a l'illa d'un grup de polítics i intel·lectuals, a bord del vaixell 'Virginia de Churruca', en què hi anaven membres de les nostres comarques. De la mateixa manera, diverses entitats i cantautors vetllen des de l'illa per la pervivència de la llengua i la cultura catalana.

Les ciutats de Tarragona i l'Alguer es troben agermanades des del 22 de setembre del 1972. A l'Alguer es pot passejar per la Via Tarragona i pel Parc Tarragona o allotjar-se a l'Hotel Barcellona, l'antic Hotel Tarragona. I a la demarcació, localitats com Reus tenen un carrer que porta el nom de la ciutat de l'illa, mentre que a la Punta del Miracle podem observar el monòlit de La Glorieta de l'Alguer amb la poesia 'Portem la flama de l’amor perpetu / del poble de l'Alguer per Tarragona'.

L'Alguer, 'S'Alighera' en sard, i 'Alghero' en alguerès, se situa a l’extrem nord-oest de l'illa italiana de Sardenya i té una població de 40.803 habitants. Un 80% de la població utilitza l'italià com a llengua habitual, mentre que un 3% parla en sard. La llengua catalana la coneix la meitat de la població i l'empra més o menys habitualment, un 20% d'aquesta. L'alguerès està teòricament 'protegit' en la 'Norma en matèria de tutela de les minories lingüístiques històriques', llei italiana que preveu un estatut dins la regió sarda, figurant com a matèria optativa en els centres educatius algueresos, d'ús opcional pels mitjans i l’administració, però sense cap reconeixement de cooficialitat. Diverses iniciatives associatives, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i d'entitats com Òmnium Cultural, on s'ubica una delegació de la Universitat Oberta de Catalunya, en el carrer de Sant Francesc (o via Carlos Alberto, en la seva doble nomenclatura local) han desenvolupat programes d'immersió lingüística els darrers anys.

Cal destacar la ingent tasca de dinamització lingüística i cultural duta a terme per l'associació Obra Cultural de l'Alguer, amb un prolífic fons bibliogràfic català, especialment d’autors locals, literats i historiadors. Paral·lelament, les iniciatives culturals (literatura, música, cançó...) adquireixen un protagonisme important amb l'organització de jornades culturals en dates assenyalades com Sant Joan o la Setmana Santa, a banda de participar amb altres entitats dels Països Catalans. L'escola d’alguerès Pascual Scanu, des de 1982, que dóna nom a l’escriptor i lingüista alguerès més important del segle XX, situada al carrer de Mallorca i actualment impulsada per l'arxiver-historiador local, mossèn Antoni Nughes, director de la publicació 'L'Alguer. Periòdic de cultura i d’informació', va ser la primera experiència en aquest sentit, a finals dels anys setanta, després d’un llarg període de substitució lingüística familiar per part de la llengua oficial de l'Estat italià.

D’altra banda, malgrat tot, hi ha emissions de ràdio en alguerès i Catalan TV, televisió associativa de la població, emet des de 2004 en italià i català, gairebé la meitat de la seva programació, en col·laboració amb Televisió de Catalunya. Els canals de la Corporació Catalana arriben a l'Alguer per canal digital des de fa dos anys, gràcies al conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i l’Obra Cultural, encarregada de fer arribar el senyal amb la col·laboració econòmica de comerciants locals i el govern municipal de la ciutat sarda de cultura catalana.

El contingut anterior és una transcripció de l'article titulat 'Algher civitas omnes tarraconenses sunt', elaborat per Albert Sunyol, que es va publicar al diari Reus Digital el dia 7 de juliol del 2010. Per llegir l'article original cliqueu aquí.



El mes d'octubre de l'any passat vaig fer una estada de quatre dies a l'Alguer. Era el primer cop que visitava aquesta ciutat i espero tornar-hi en un futur. Si voleu veure un recull fotogràfic d'aquesta estada cliqueu aquí.

dimarts, 13 de juliol del 2010

ImageShack: emmagatzemar i compartir imatges



Tal com ja he comentat en alguna altra ocasió, a la xarxa podem trobar diverses eines que ens permetran gestionar el material gràfic que haguem obtingut en qualsevol dels nostres viatges.

Una d'aquestes eines es diu ImageShack. Es tracta d'un proveïdor que ens permet emmagatzemar imatges en línia de manera gratuïta. Té una interfície d'ús molt senzilla i un espai d'emmagatzematge d'imatges ilimitat. Només té una limitació: cada imatge no pot ocupar més d'1 MB.

Imageshack suporta diversos formats: jpg, bmp, tif, gif, png i swf (Video Flash).

Podem prescindir del procés de registre i començar a pujar imatges anant al lloc web http://www.imageshack.us/.



De tota manera el registre és gratuït i és aconsellable fer-ho ja que així es podran obtenir tots els avantatges d'aquesta aplicació, com ara la capacitat de rastrejar les descàrregues i esborrar qualsevol imatge que haguem pujat prèviament.

El procés de registre és ben fàcil. Només hem de facilitar una adreça de correu electrònic i ens enviaran un correu amb l'enllaç d'activació.

Els usuaris registrats tenen l'opció d'obtenir el codi de les seves imatges, de manera que podran comprovar les estadístiques d'ús, accedir a les imatges des de qualsevol ordinador connectat a Internet i altres opcions de gestió de les imatges.

ImageShak també té una opció per pujar múltiples imatges en un fitxer en format zip, però en aquest cas sí que caldrà fer un pagament previ.

Una altra característica és l'anomenada ImageShack Transloader. Aquesta utilitat permet pujar imatges de llocs web que estem visitant de manera directa, sense necessitat de descarregar-les prèviament a l'ordinador.

Una altra característica d'ImageShack és que permet integrar un formulari per pujar les imatges en el nostre propi lloc web o bloc. D'aquesta manera els visitants podran experimentar de manera directa amb aquest servei d'emmagatzematge gratuït d'imatges.

I no cal dir que, un cop haguem pujat les imatges, obtindrem els codis o els enllaços corresponents per compartir-les a les xarxes socials com ara Facebook, Twitter, MySpace i altres.


dijous, 17 de juny del 2010

El Programa de viatges de la UOC



Explorar el Mèxic maia, descobrir Egipte a vol d'ocell, conèixer la vida de grans aventurers o apropar-se fins a les Galápagos sense sortir de casa, per mitjà de la xarxa i tenint com a guies viatgers reconeguts i professionals de primer nivell. Això és el que ofereix el Programa de viatges de la UOC, una iniciativa pionera que vol recuperar la dimensió vital i d'aprenentatge que hi ha darrere qualsevol viatge, oferint formació específica i especialitzada sobre cultures i països del món i sobre el mateix fet de viatjar.

El Programa de viatges és format per un ampli ventall de cursos virtuals, oberts a tothom i sense cap requisit d'admissió, que tenen una durada de quatre setmanes. Entre tots, destaca el curs Viatges i viatgers, que vol establir les bases per a recuperar el sentit original i retrobar la dimensió vital de qualsevol viatge. A partir d'aquest curs insígnia, l'oferta s'articula amb propostes generals, com Mítics trens del món: el plaer de viatjar sobre rails; Fotografia de viatges o Viatges 2.0, i altres de concretes, com Explorant el Mèxic Maia; Mèxic màgic: seguint els passos de Quetzalcóatl, la serp emplomallada; Entre la sorra del Sàhara i les aigües del Nil. Descobrint Egipte a vol d'ocell; Retorn a les Galápagos: el meu viatge amb Darwin, o Història de dues ciutats: Memfis i Tebes.

Els cursos són guiats per experts de renom, viatgers i aventurers que ajuden els estudiants a descobrir el món, a tenir una mirada diferent i afrontar amb garanties i responsabilitat qualsevol viatge que es proposin fer. Aquests professionals provenen d'àmbits multidisciplinaris com turisme, biologia, periodisme, arqueologia, informàtica o egiptologia, entre altres. El periodista especialitzat en geografia turística Roman Hereter, el naturalista i arqueòleg Jordi Serrallonga i l'egiptòleg David Rull són tres d'aquests experts que aporten el rigor en el coneixement i en la informació clau per a aquesta aventura d'aprendre.

L'objectiu del programa és descobrir, conèixer, explorar i treballar globalment el fet de viatjar i les principals destinacions i cultures d'arreu del món, anant més enllà del coneixement i la mirada comercial i limitada que es pot obtenir de manera convencional. Tot això, posant l'accent en la sostenibilitat de l'activitat turística en el territori receptor, tant des d'un punt de vista ambiental com des d'un punt de vista social. Però a més, aquests cursos volen ser també una manera de viatjar virtualment, amb companys que comparteixen l'interès i l'admiració per aquella destinació. Aquest viatge virtual es farà amb materials i recursos de qualitat, amb el rigor i el reconeixement de la Universitat, que donarà un certificat als estudiants que superin el curs.

Aquestes propostes formatives són obertes a totes les persones que quan viatgen no es conformen de visitar un nou indret, sinó que volen descobrir la destinació triada des de tots els angles possibles i tenir-ne una mirada diferent. Per això, no hi ha requisits acadèmics previs, ja que, com reconeixen els organitzadors, «tots tenim un viatger al nostre interior».

La UOC és la primera universitat que aposta per aproximar-se d'aquesta manera al món del viatge, i convertir l'experiència en una aventura educativa, aportant formació específica i especialitzada.


Informació extreta del lloc web de la Universitat Oberta de Catalunya. Podeu llegir el text original d'aquesta informació clicant aquí.


dissabte, 22 de maig del 2010

Un tomb pel parc natural del Monasterio de Piedra





Enmig de les muntanyes que configuren el Sistema Ibèric, dintre del terme municipal de Nuévalos, a la província de Saragossa, trobem el parc natural del Monasterio de Piedra.

Aquest parc pertany a la xarxa d'espais protegits d'Aragó i fou declarat Paisatge Pintoresc l'any 1945.


El corrent del riu Piedra ha anat modelant la roca tot formant llacs, grutes i cascades.







En el transcurs de la visita al parc natural trobem diverses activitats d'oci, entre les quals hi ha l'exposició i exhibició de vol d'aus rapaces. En aquesta exhibició podem veure les evolucions d'àligues, falcons, voltors o mussols, entre altres. Es fan tres passis diaris, dos al matí i un a la tarda.



dimarts, 30 de març del 2010

Una visita virtual i visual a París





Fa poc ha aparegut a la xarxa París 26 gigapíxels, una macro panoràmica de París que ens permet fer un recorregut per la capital francesa sense moure'ns de davant de la pantalla de l'ordinador. Això sí, com més qualitat tingui la vostra pantalla millor serà la sensació visual que us proporcionarà aquesta visita. És recomanable veure-ho a pantalla completa.

Però encara que no tingueu una pantalla d'última generació i que la vostra connexió a Internet sigui un pèl lenta, com la majoria, l'alta resolució d'aquest muntatge fotogràfic crea un efecte que ens endinsa en les interioritats de París com si gairebé hi fóssim, ja que es poden veure detalls realment sorprenents. Només necessitem el ratolí o el teclat per desplaçar-nos o ampliar les imatges. Al llarg del recorregut també trobem uns punts d'informació que ens permeten obtenir més detalls de determinats llocs, com ara museus o monuments significatius de la ciutat.

Aquí teniu l'enllaç per accedir a aquest viatge virtual.


A més a més, durant el passeig podrem escoltar les melodies més conegudes d'un virtuós de la música com és Yann Tiersen.

París 26 gigapíxels és la imatge panoràmica per acoblament més gran del món. Una combinació de 2.346 fotos fetes amb una càmera Canon 5D MKII. Si s'hagués d'imprimir necessitaríem un suport de 2.000 metres quadrats.

Aquest projecte ha estat creat per Martin Loyer, Arnaud Frich i Kolor.

dijous, 4 de març del 2010

Jardins de Santa Clotilde (Lloret de Mar)





Els Jardins de Santa Clotilde, dissenyats a la manera dels antics jardins del Renaixement italià, es troben en un penya-segat amb vistes sobre el mar aprop de la platja de Fenals de Lloret de Mar. Foren construïts per Nicolau Rubió i Tudurí.











cliqueu el play per veure el vídeo

De fet, aquest no és l'únic jardí botànic que podem trobar a la Costa Brava. A només 5 Km de Lloret de Mar, a la població de Blanes, en podem trobar dos més. El Marimurtra és un jardí botànic espectacular on podem trobar 4.000 espècies vegetals diverses d'arreu del món en tres àmbits: tropical, temperat i mediterrani. També a Blanes podem trobar el Jardí Botànic Pinya de Rosa . I una mica més amunt, a Calella de Palafrugell, podem trobar els Jardins de Cap Roig. En aquest vídeo podeu veure imatges dels Jardins de Cap Roig.



dimarts, 16 de febrer del 2010

Passejada visual per alguns carnavals del món



Carnaval de Rio de Janeiro (Brasil)







Carnaval de Santa Cruz de Tenerife (Illes Canàries)







Carnaval de Barranquilla (Colòmbia)



Carnaval de Chajar (Argentina)



Carnaval Vegano (República Dominicana)



Carnaval de Reus (Catalunya)



Carnaval de Corrientes (Argentina)



Carnaval de Cádiz (Andalusia)



Carnaval de Cajamarca (Perú)



Carnaval de Vilanova i la Geltrú (Catalunya)



Carnaval d'Uruguay



Carnaval de Sao Paulo (Brasil)



Carnaval d'Argentina



Carnaval donostiarra (Euskal Herria)



Carnaval d'Olot (Catalunya)



Carnaval d'Oruro (Bolívia)



Carnaval d'estiu de Rotterdam (Holanda)



Carnaval de Venècia



Carnaval dominicà (República Dominicana)



Carnaval de Bogotà (Colòmbia)



Carnaval de Madeira



Un viatge visual per diferents celebracions de carnaval sense moure'ns de casa. Evidentment no hi són tots però sí alguns dels més coneguts. Si cliqueu aquí podreu accedir, a més a més, a un recull fotogràfic força espectacular que publica el diari digital The Boston Globe.

dimecres, 20 de gener del 2010

Praga en vídeo



Com a complement del recull fotogràfic de Praga que podíeu veure en el post anterior us deixo aquest vídeo-resum en el qual podem veure imatges de la ciutat des del riu Moldava (Vltava en txec) i diferents mostres de música al carrer, un fet força habitual. Passejant per Praga ens podem trobar músics a qualsevol hora i en qualsevol carrer, però el lloc on se'n concentren més a tothora és al Karluv Most (Pont de Carles).

Aquest pont és el més vell de Praga. Travessa el riu Moldava per l'anomenada Ciutat Vella o Ciutat Petita. Es va començar a construir el 1357 i es va acabar a principis del segle XV. El pont té una longitud de 516 metres i gairebé 10 metres d'amplada. Es recolza en 16 arcs i està protegit per 3 torres distribuïdes entre les seves dues capçaleres, dues d'elles a Malá Strana i l'altra a l'extrem situat a la Ciutat Vella. A banda i banda del pont trobem un total de 30 estàtues.



Sens dubte Praga és un d'aquells llocs als quals m'agradaria tornar algun dia. Encara més tenint en compte que quan hi vaig estar no vaig tenir ocasió de veure el seu famós rellotge astronòmic perquè l'estaven restaurant.